El Duc
 
El Duc -

 

El duc (Bubo bubo)

 

És un au pertanyent a la família dels estrígids i el més gran dels mussols d'Euràsia, incloent-hi els Països Catalans. Antigament, molts nius de duc eren espoliats per tal de criar els polls vius i, una vegada adults, emprar-los per atreure altres ocells rapinyaires i capturar-los o matar-los. Avui dia, és una espècie protegida, com tots els altres rapinyaires, i la "caça amb duc" és una pràctica prohibida del tot.

Ocell rapinyaire nocturn d'uns 58 cm de llarg i que sobrepassa el 70 cm d'envergadura amb les ales obertes. Per sobre, el plomatge és marronós, amb ratlles i franges més fosques; per sota, el coll és blanquinós i el pit i la panxa són més clars, també amb ratlles primes fosques.
Els ulls són grossos i rodons, de color taronja; les orelles tenen uns plomalls molt característics que quan els té aixecats el fan inconfusible. El bec és negre.
Les potes són llargues i acaben en unes fortes urpes molt llargues i esmolades amb les que captura les preses.
La femella és una mica més gran que el mascle.

Menja petits mamífers (ratolins, rates, conills, llebres, esquirols, musaranyes) i ocells.
S'empassa trossos de la seva presa, digerint les parts toves, però no les parts dures com els ossos o el pèl. Les restes no digerides formen una massa anomenada egagròpila, que és regurgitada.

Pel niu aprofita un forat en arbre o en un cingle. Fins i tot de vegades nia al terra.
La femella pon cada any 3-4 ous de color blanquinós i els incuba durant uns 35 dies. Els pollets neixen recoberts d'un plomissol blanquinós i marronós. Comencen a volar cap als 70 dies.

El de la foto el vaig trobar ferit d'un tret a l'ala el varen portar a un centre de rehabilitació ,al cap d'un tems vaig rebre una carta del departament d'agricultura que l'ocell s'havia recuperat i s'havia alliberat al mateix lloc. (Setembre del 2007).